Carregada de personalitat l’Agulla del Miracle es troba enclavada en un lloc estratègic, frontera entre Frares i Ecos, tot just al costat del coll homònim. Amb una posició altiva i abocada al nord, a les ànimes enfiladisses no els importarà la seva modesta alçada i la llarga passejada per arribar al peu de via, hi…
Just a la banda esquerra de la Cova de les Arnes s’inicia aquest curt itinerari, complement perfecte per un dia d’escalada a la Codolosa. Dues tirades, que es poden fer perfectament en una de sola, van a buscar l’excusa de l’ascensió, un petit diedre a la part alta de l’escut per on evoluciona la via….
Al saturat pany de la Codolosa encara hi trobem algun recorregut prou digne. És el cas d’aquesta Reincidents, modest itinerari que encerta un traçat interessant i ben trobat. De dificultat molt moderada i roca excel·lent, hi destaca l’equipament, del tot encertat per les característiques de la via. És una línia que bé pot servir per…
L‘Amagada, dissimula entre la Mamelluda, la Miranda de l’Alba i l’Agulla d’en Charly fent honor al seu nom. Malgrat passar desapercebuda és una agulla molt ben delimitada amb parets verticals als quatre vents i una aresta nord estreta i perfectament definida.
La Canal Ampla és una de les fronteres imaginàries de Montserrat. Separa les Agulles dels Frares interposant-hi un bosc de pura delícia. Les roques de la banda de Llevant, potser per l’espessor de la boscúria passen desapercebudes, malgrat trobar-se a a pocs minuts del Refugi
La Mòmia, el Trencabarrals, la Roca dels Aurons o el Cilindre són algunes de les primeres que s’apuntaren el grup del manresans encapçalats per en Jaume Caselles tot just abans de la guerra i un cop hagué passat aquesta. Vies atrevides a agulles inexpugnables.
Ressenyat a la secció de Flautats (34) del Pam a Pam, el Pebrot esdevé un mirador de primer ordre del vessant Nord de la Mòmia, essent la roca més elevada de la carena de Trinitats. La Normal és una altra via històrica, curteta i poc frecuentada però imprescindible per a les ànimes enfiladisses que no…
Malgrat ser una escalada ben senzilla, la Cresta de la Coma de Gelis bé val una visita, encara que només sigui per gaudir de les exclusives vistes sobre les parets principals de Sant Llorenç.
Anterior a l’Anglada-Guillamon la GAM és menys acrobàtica, més lògica i amb trams força aeris. Aprofita els punts dèbils de l’Agulla per guanyar-la a cop d’expansió, moltes d’aquestes encara originals o quasi. Prou ràpida, esdevé una bona opció per un matí a l’ombra o una tarda al sol.
Amagada rere els arbres de la Canal de les Bessones, la Carnavalada ofereix una agradable aresta Brucs. Rampa que mai acaba de trempar, trobem el pas menys fàcil a l’hora de superar la bola somital, guanyant-la amb un lògic flanqueig a dretes cercant el punt dèbil.
A pesar de que la idiosincràsia de l’escalada d’Agulles la conformen les plaques hi trobem un parell de xemeneies ben assequibles que donen una mica de varietat. La més recorreguda és la preciosa Torras Homet de l’Esquelet, paradigma d’aquest estil malgrat la seva brevetat.
Paradigma de senzillesa, la Màquina de Tren demana al grimpaire saber fruir d’allò subtil, dels petits detalls d’una escalada fàcil però bella. I al final estar disposats a deixar passar el temps en la contemplació d’un punt de vista d’Agulles que només podrem gaudir des d’aquest discret roc.
El Bisbe, una de les roques més imponents de la Muralla de Frares Encantats, implacablement vertical i severa, mostra el seu vessant més amable a migjorn. Per aquesta cara discorre l’agradable Esperó de Llebeig, una via tant lògica com senzilla, abocant-se a la timba sense ser-hi per una rampa de roca perfecta.
La Reina i la Corona de la Reina romanen discretes en un segon terme, empetitides per les seves il·lustres veïnes, formant coll al sud amb la Bola de la Partió i al nord amb la Boteruda del Gra. Aquestes dues petites roques tenen, com totes les del voltant, la seva Aresta Brucs.
La Nina és de les Agulles que juntament amb el Lloro, l’Ou de Colom o la Portella Gran, foren ascendides per primera vegada amb l’ajut d’un tronc durant una època en que la imaginació substituïa la manca de recursos.
Seguint amb el noble art d’escura-xemeneies aprofitem la caminada fins a Sant Jeroni per gaudir de la preciosa Nubiola-Torras, complement perfecte de la Torras-Nubiola. Una altra escalada interior, fresca, lògica, assequible i amb un segon llarg prou aeri i espectacular. Com la seva germana es troba equipada (aquesta més), només tenint que menester 6 cintes…
A Montserrat tenim la sort de comptar amb un bon grapat de xemeneies de totes les mides i dificultats: la GEDE de l’Escorpí, la Torras-Nubiola-Capeta del Sabre o l’estret segon llarg de la Haus-Estrems, per posar només algun exemple. A la Paret Oest de Sant Jeroni en trobem tres d’una bellesa singular: la TIM, la…
La Figuereta, juntament amb el Sabre i el Punyalet, són tres llastres característiques de la muralla oest d’Agulles. La xemeneia de la Figuereta posseeix una bellesa primitiva, amb la mida justa perquè ens hi trobem còmodes, oferint-nos una escalada en ramonage del tot recomanable i sense gaire complicacions… Potser el més compromès sigui atènyer el…
A l’esquerra de la Via Normal s’han equipat un parell d’itineraris indicats per iniciar-se en vies de més d’un llarg. El de més a l’esquerra, la via Savina Wall, és una ruta d’escassa dificultat, generosament equipada amb parabolts que esdevé un terreny de joc ideal per a la iniciació. Per repetir-la només ens caldran 8 cintes.
La Bola de la Partió és un altre d’aquells monòlits absolutament singulars que donen personalitat pròpia a la Regió d’Agulles. La primera a l’agulla fou escomesa per la cordada Mallafré-Piqué -Romeu l’any 1940 obrint la Via Original pel vessant nord, tot un esdeveniment a l’època. Cinc anys més tard la cordada Boladeras-Prats-Esteve obren pel vessant…
La Bitlla és una d’aquelles agulles que demana ser escalada només veure-la, formant un perfil característic amb la seva veïna, La Bola de la Partió; el camí natural per assolir el cimall és del tot evident i és per on transcorre aquesta veterana via, plena de lògica i bellesa a parts iguals. Amb una dificultat…
El massís de Comalestorres, contrafort oriental del pic de Comaloformo, s’eleva des de la part occidental de l’embassament de Cavallers formant uns espadats característics,. Un d’aquest primers cimalls és la Punta Ferrusola, la més modesta de la carena, que esdevé però, una balconada de primer ordre sobre la presa de Cavallers. La Barriere-Alfonso ens proposa…
Absolutament clàssica, la Càmara-Ollé és una petita lliçó de lògica. Serpentejant a la cerca del punt més dèbil, aprofita i degusta aquest deliciós pany de paret fins atènyer l’evident fissura del vessant sud-oest, més bonica del que pugui semblar a primer cop d’ull. No espereu trobar una via super-equipada, ans al contrari, un equipament auster…
Els germans Estorach formaren part de les primeres fornades d’escaladors que després de la guerra civil escalen de forma regular a Montserrat. Obriren vies a l’Aglà, a l’Agulla Mare o al Timbaler del Bruc entre d’altres, i seva fou la primera ascensió a l’Agulla de l’Esquelet per el que ha acabat esdevenint la via Normal….
La Sensenom és una agulla d’elegància primaria, que serveix de fita per indicar on acaben les Agulles i comencen els Frares. L’aresta sud és una enorme rampa que ens convida a grimpar més que escalar fins al seu cim. Una línia de calaix i sense complicacions, bona pedra de toc per iniciar-se en l’escalada o…
Escalada sense cap mena de substància que ens deixa del tot indiferents. Només recomanable si tenim ganes d’ascendir l’agulla o bé per aquells que s’inicien com a primers de corda, trobant una ascensió fàcil i segura per anar agafant confiança amb la corda per sota.
La Sol Solet és la més popular i fàcil de totes les vies de la Miranda de Can Jorba. Amb una dificultat molt suau i generosament equipada, només ens caldrà agafar torn i gaudir de la roca perfecta que ens brinda aquest racó de Montserrat. Molt bona opció per iniciar-se en vies de més d’un…
Bonic i senzill itinerari amb un marcat caràcter d’escola que aprofita la magnífica roca del vessant est de la Magdalena Inferior. Via recomanable per tots aquells que busquin una escalada sense compromís, molt equipada, de grau suau, ràpida i amb roca de primera.